Crònica de l'Extreme man Salou per David Zarroca


Diumenge 5 de juny: són les 4:30 del matí i sona el despertador, porto ja una hora despert dels nervis. Esmorzo, agafo el neopré, ulleres i gorro i me'n vaig cap els boxes. Són les 5 del matí, reviso: bicicleta, les bosses i em començo a possar el neopré i em dirigeixo cap a la platja.

Són les 6:30 del matí i dónan el tret de sortida, començo a nadar, em posissiono en bon lloc i començo a agafar el meu ritme. Les sensacions són boníssimes i quan em dono conmpte ja he arribat a la platja, vaig cap els boxes i faig el canvi de roba i surto cap el circuit de bicicleta, recorregut espectacular, tant per la duresa com per les vistes que té el paissatge.

Tres ports de muntanya amb una mitja de 8% i una rampeta de 2 km d'un 12%. Els últims 20 km..plans, amb una mica de vent en contra i amb ganes d'arribar perquè la panxa de tants gels i barretes comença a apretar.

A l'arribada als boxes fem el canvi de roba, passada pel senyor roca i començem a còrrer, sensació boníssima, les cames no em fan mal, faig la primera volta tinc a la fàmilia i a uns amics veient-me , començo la segona volta les cames segueixen sense fer-me mal i tot va sobre rodes, a la que començo la tercera volta em fa un tirón a l'isquio de la cama dreta, m'emprenyo, li foto un cop a la cama i em dic a mi mateix que haig de tirar endavant com sigui, faig una miqueta d'estiraments i vinga, som-hi!

La part del km 5 al 8 que fa pujada, prefereixo anar caminant ràpit per no forçar la cama, i d'aquesta manera no em donc compte i començo a fer l'última volta, la família i els amics que m'acompanyen m'animen amb molta força que ja no tinc, i arriba l'hora que veig la meta i el objectiu està complert, ja sóc un home de ferro.

Vull donar les gràcies especialment, a la meva dòna, les meves filles per aguantar tots aquests messos d'entrenament.

I un agraïment especial al xavi, la marta, la judit, i la gisela per donar-me suport en un dia tant important per a mi.